Joanet el Torrater-JSdLL

Ja fa molt de temps , sobre els anys cinquanta i uns quants, va haver-hi un home a Altea que va decidir aprendre a conduir amb bicicleta. S’acostaven temps nous on els carros i els muls quedaven ja arrere i calia modernitzar-se. I així, un dia després d’haver mesurat i recapacitat de les seues possibilitats, va pronunciar qual ama i senyora de Tara , la famosa frase “Pose a Déu per testimoni , que ni un dia més sense desplaçar-me amb bicicleta”.

Joanet el Torrater de tots conegut era un personatge de caràcter, de veu alta d’ordene i comandament, responsable i complidor en tots els treballs que se li encomanaven. Va ser el nostre Cinema Paradiso junt amb el nostre entranyable Jaime Gállego , responsables de les projeccions de pel·lícules en els cines de l’època tristament desapareguts,treballant per a tots els empresaris del món de l’espectacle tant els Calbos, els Pelats, els Gallecs i els Planelles. Sent un artista en la confecció dels anuncis en grans pissarres sobre les projeccions diàries que amb gran mestria pintava i penjava en la paret entre el Bar Comerç i la botiga del Mariner.

Va emparaular la seua ensenyança en l’ús i maneig de la bici amb Vicent Sendra el Rellotger amo amb el seu germà Pepe del Taller mecànic situat entre el bar Lledó i el Modern (més tard Capri), el qual faria de padrí i mestre de cerimònies en l’aprenentatge de Joanet . A pesar de la seua baixa estatura, no mesuraria mes d’un vint, no es va espantar , triant bicicleta de quadro alta marca Orbea. Els bacs estaven assegurats , perquè de no poder mantindre l’equilibri , posar peu a terra era una maniobra molt difícil per a la seua estatura. El lloc triat per a les maniobres que vos conte és el mes inaudit d’esta història, va ser per tot el carrer del Mar des de l’antiga Fabrica de Gel fins als Quatre Cantons. No cal ni dir-ho que la notícia va córrer com la pólvora per tot el poble, només va faltar que Saoret l’alguatzil donara ban públic d’això a colp d’e trompetilla.

Arribat el dia, es van traure totes la cadires dels bars a la vora de la carretera a un costat i a l’altre de la mateixa per a presenciar tan singular esdeveniment, inclús es van fer apostes verbals sobre si desistiria del seu interés i entre els mas jocosos , de fins a quantes costellades podria resistir abans de retirar-se. Quasi tot el poble va acudir a tal magne esdeveniment, inclús es van cessar diverses activitats laborals i per descomptat no va quedar ni una ànima dins dels bars jugant a les cartes , dòmino o joc d’escacs activitat imprescindible per als ciutadans d’Altea de l’època.

A les cinc de la vesprada com resen el començament de tot acte taurí, Vicente el Rellotger va traure la bicicleta Orbea del taller, es va dirigir entre l’algaravia dels infants allí concentrats al centre de la calçada on estava esperant Joanet entre els víctors i aplaudiments del públic ja prenent posicions per a veure l’espectacle com si processó de setmana Santa es tractara, assentats a un costat i a l’altre del carrer. Sostenint Vicent la bici pel selló posterior per a guardar l’equilibri , es va pujar Joanet en ella i va començar els seus titubejants primers pedaleos guiat pel seu mestre Vicent, que a poc a poc anava afanyant el seu pas a mesura que Joanet , sentint-se segur incrementava el seu ritme, fins que arribat el moment a bon criteri de Vicent va deixar solt el pardalet , que ràpidament va començar a zigzaguejar fins a rebre la primera costellada contra el sòl . Riallades i aplaudiments i crits d’ànim entre el respectable i volta a començar des de la Fàbrica de Gel fins als Quatre Cantons i viceversa. Corregudetes subjectant la bici de Vicent , soltes , zigzagueos , bacs de Joanet que conforme transcorria la vesprada els salvava amb gran mestria.

Davant de la sorpresa del respectable i a l’enèsima passada sobre les set de la vesprada , Joanet va començar a fer els seus primers llargs , sense zigzaguejar i si l’ajuda de Vicent que ja va començar a deixar de seguir-ho subjectant-li el selló . En tan sols dos hores , Joanet s’havia trobat a si mateix en una faceta nova en la seua vida , l’equilibri damunt d’una bicicleta , cosa rara per a la seua edat i la seua estatura. L’aplaudiment del publique va ser monumental , només va faltar eixir a lloms. Amb el temps , crec que inclús se li va veure recórrer els carrers d’Altea pujat en una mobilette.

Joan Serra de LLopis