Estimats amics: aquest matí em vaig aixecar amb aquest cuquet propi de l'autocrítica, així que em vaig dir ¿Funciona bé la pàgina que hem muntat? La resposta no era fàcil. Vaig fer el canelo que acostumo a fer en el meu cas quan em llevo, vaig perdre el temps necessari per buscar la vitalitat perduda; esmorzat mentre mirava el preciosos Ginko que veig des de la meva finestra i que omple de groc intens el verd jardí de Monforte que disfrute des de la meva finestra; seguia pensant .... Apreciava una sensació positiva .... Crec que està bé, vaig arribar a sospitar, però no sabia per què?
Em van venir a la ment aquells innombrables correus de funcionari: "Les cataractes més llargues del món", "els acudits més acudits del món", etc. Aquestes coses que rebia abans d'aprendre a programar l'spam i sumirles abans de llegir-les en la claveguera digital. Amb alegria observo que no són freqüents a la pàgina les notícies superalarmistas tan habituals del tipus: "No condueixis ... No visquis .. etc .... Produeix càncer ". O aquelles altres benpensants: "No respiris molt fort, pots fer mal a la fauna del nas, importantíssima ... .... etc ".
En canvi hem aconseguit incloure notícies, fets, comentaris, vivències personals pròpies de cada un; generem material inèdit, o bé material verge i desconegut per a molts de nosaltres. I després hi ha els saborosos comentaris de tots, no només els de la gastronomia. També el unir-nos a aquells grups germans com el austiniano "Sent & Sensibility", l'elegant "Opera", que juntament amb el nostre can-caneo, ens permet escoltar, si tens l'equip adequat-jo no el tinc-, les àries més precioses del món mundial ... ..
És un bon resultat, però el millor és que una dotzena d'amics han aconseguit vincular-nos de nou entre si; compartir aquestes experiències vitals i seguir una amistat antiga; aquestes amistat que només de nens i joves s'aconsegueixen, tant és així que no tenim més que observar el poc que ens ha costat reprendre un diàleg després d'un petit parèntesi de 40 anys en alguns casos, o 30 en altres.
Bon dia
Estimats amics: esta mañana me levanté con ese gusanillo propio de la autocrítica, así que me dije ¿Esta funcionando bien la página que hemos montado? La contestación no era fácil. Hice el canelo que suelo hacer en mi caso cuando me levanto, perdí el tiempo necesario para buscar la vitalidad de la que me desvestí; desayuné mientras miraba el preciosos Ginko Bilova que diviso desde mi ventana y que llena de amarillo intenso el verde jardín de Monforte que diviso desde mi planta 10; seguía pensando…. Apreciaba una sensación positiva…. Creo que está bien, llegué a sospechar; pero no sabia bien ¿Porque?
Me vinieron a la mente aquellos innumerables correos de funcionario: “Las cataratas mas largas del mundo”, “los chistes más chistes del mundo”, etc.; esas cosas que recibía antes de aprender a programar el spam y sumirlas antes de leerlas en la cloaca digital. Observe con alegría que no son frecuentes en la página las noticies superalarmistas tan habituales del tipo: “No conduzcas…No vivas… etc…Produce cáncer”. O aquellas otras bien pensantes: “No respires muy fuerte, puedes dañar a la fauna de la nariz, importantísima……. etc”.
En cambio hemos conseguido incluir noticias, hechos, comentarios, vivencias personales propias de cada uno; generamos material inédito, o bien material virgen y desconocido para muchos de nosotros. Y luego están los sabrosos comentarios de todos, no solo los de la gastronomía. También el unirnos a aquellos grupos hermanos como el austiniano “Sent & Sensibility”, el elegantísmo “Opera”, que junto a nuestro can-caneo, nos permite escuchar, si tienes el equipo adecuado –yo no lo tengo-, las arias mas preciosas del mundo mundial…..
Es un buen resultado; pero lo mejor es que una docena de amigos han conseguido vincularse nuevo entre sí; compartir esas experiencias vitales y seguir una amistad antigua, esas amistadas que solo de niños y jóvenes se consiguen; tanto es así que no tenemos más que observar lo poco que nos ha costado retomar un diálogo tras un pequeño paréntesis de 40 años en algunos casos, o 30 en otros.
Buenos días
Em van venir a la ment aquells innombrables correus de funcionari: "Les cataractes més llargues del món", "els acudits més acudits del món", etc. Aquestes coses que rebia abans d'aprendre a programar l'spam i sumirles abans de llegir-les en la claveguera digital. Amb alegria observo que no són freqüents a la pàgina les notícies superalarmistas tan habituals del tipus: "No condueixis ... No visquis .. etc .... Produeix càncer ". O aquelles altres benpensants: "No respiris molt fort, pots fer mal a la fauna del nas, importantíssima ... .... etc ".
En canvi hem aconseguit incloure notícies, fets, comentaris, vivències personals pròpies de cada un; generem material inèdit, o bé material verge i desconegut per a molts de nosaltres. I després hi ha els saborosos comentaris de tots, no només els de la gastronomia. També el unir-nos a aquells grups germans com el austiniano "Sent & Sensibility", l'elegant "Opera", que juntament amb el nostre can-caneo, ens permet escoltar, si tens l'equip adequat-jo no el tinc-, les àries més precioses del món mundial ... ..
És un bon resultat, però el millor és que una dotzena d'amics han aconseguit vincular-nos de nou entre si; compartir aquestes experiències vitals i seguir una amistat antiga; aquestes amistat que només de nens i joves s'aconsegueixen, tant és així que no tenim més que observar el poc que ens ha costat reprendre un diàleg després d'un petit parèntesi de 40 anys en alguns casos, o 30 en altres.
Bon dia
Estimats amics: esta mañana me levanté con ese gusanillo propio de la autocrítica, así que me dije ¿Esta funcionando bien la página que hemos montado? La contestación no era fácil. Hice el canelo que suelo hacer en mi caso cuando me levanto, perdí el tiempo necesario para buscar la vitalidad de la que me desvestí; desayuné mientras miraba el preciosos Ginko Bilova que diviso desde mi ventana y que llena de amarillo intenso el verde jardín de Monforte que diviso desde mi planta 10; seguía pensando…. Apreciaba una sensación positiva…. Creo que está bien, llegué a sospechar; pero no sabia bien ¿Porque?
Me vinieron a la mente aquellos innumerables correos de funcionario: “Las cataratas mas largas del mundo”, “los chistes más chistes del mundo”, etc.; esas cosas que recibía antes de aprender a programar el spam y sumirlas antes de leerlas en la cloaca digital. Observe con alegría que no son frecuentes en la página las noticies superalarmistas tan habituales del tipo: “No conduzcas…No vivas… etc…Produce cáncer”. O aquellas otras bien pensantes: “No respires muy fuerte, puedes dañar a la fauna de la nariz, importantísima……. etc”.
En cambio hemos conseguido incluir noticias, hechos, comentarios, vivencias personales propias de cada uno; generamos material inédito, o bien material virgen y desconocido para muchos de nosotros. Y luego están los sabrosos comentarios de todos, no solo los de la gastronomía. También el unirnos a aquellos grupos hermanos como el austiniano “Sent & Sensibility”, el elegantísmo “Opera”, que junto a nuestro can-caneo, nos permite escuchar, si tienes el equipo adecuado –yo no lo tengo-, las arias mas preciosas del mundo mundial…..
Es un buen resultado; pero lo mejor es que una docena de amigos han conseguido vincularse nuevo entre sí; compartir esas experiencias vitales y seguir una amistad antigua, esas amistadas que solo de niños y jóvenes se consiguen; tanto es así que no tenemos más que observar lo poco que nos ha costado retomar un diálogo tras un pequeño paréntesis de 40 años en algunos casos, o 30 en otros.
Buenos días
No hay comentarios:
Publicar un comentario